Per a tu

 Sí, ho estem aconseguint. Els somnis pels quals estàs lluitant ara s'estan fent realitat, creu-me. Ara de segur que estàs a l'institut, amb els companys de sempre, el lloc de sempre i els professors de sempre. Però tingues paciència, perquè tot acabarà.

Sé que sempre has somiat en ser docent. Fer tot el contrari al que estàs vivint ara: classes dinàmiques, jocs, visites guiades… però vinc a dir-te que tingues paciència i que gaudisques de classes, sobretot amb Glòria, perquè es convertirà en la teua persona favorita. De segur que encara no saps qui és, la saludes pel poble per compromís perquè saps que és professora del centre, però en un futur, per a tu no molt llunyà, serà la teua professora de valencià. Hauràs sentit totes les opinions possibles sobre ella, però no és gens el que imagines. La seua passió per la llengua i la literatura la transmet d'una manera que et contagiarà. Les classes no són les més dinàmiques possibles, però són classes magistrals on ens anirà obrint les portes a un món que havia sigut desconegut fins ara.

Al principi serà tot un poc difícil, de fet, et distanciarà molt del concepte que teníem de llengua, perquè és una dona que defén l'estàndard amb totes les armes, però bé, aquesta perspectiva canviarà en la universitat. I sí, canviarem d'amistats, de lloc i de professors. Aprendrem a parlar en públic, a escriure, a interpretar les obres... Seran 4 anys de patiments i alegries, però no perdes el teu objectiu, perquè: serem professores! De fet, ara mateix estic escrivint aquesta carta asseguda davant els meus nous companys i els nous professors. Sembla estrany, però fent la vista enrere, no me'n penedisc de cap decisió que vam prendre.

Per això mateix, no perdes les teues il·lusions, aprén de totes aquelles persones que t'estan rodejant ara, professors i alumnes, perquè algun dia el que somies es farà realitat i es canviaran els papers, i tot el que has sentit defensar, ho haurem de fer nosaltres. I creu-me, tinc moltes idees pensades.