A mon pare

Hola, papa:

Ja hem començat les primeres classes del Màster de Professorat de Secundària. Per ara la veritat és que estic molt content i, en general, està agradant-me molt. T’escric perquè quan ens van dir que havíem de fer una activitat on li escriguérem una carta a un professor no vaig poder pensar en altra persona que no fores tu.

Han sigut moltes vegades les que hem parlat sobre si anava a fer o no el màster i la gran majoria sempre has intentat traslladar-me que era una bona opció per a mi. He de reconèixer com, en eixes converses, sempre se t’escapava la que crec que és una de les teues experiències fonamentals, per no dir la que més: la de ser MESTRE (que no professor, com sempre dius).

No podies deixar de contar unes vivències que recordes plenament i que han fet que et sentires reconegut i apreciat al llarg de molt temps. Siga els primers anys donant valencià a la Vega Baja, els equips esportius de les escoles a Sant Vicent o els grups que vas portar a infantil i després a l’ESO a Xixona, transmets una passió i una forma d’afrontar la teua professió que sempre m’ha despertat un gran sentiment d’admiració.

Treballar amb persones, apropar-se, comprendre-les, estimular-les, fer que vullguen saber més i millor... tot a partir d’una connexió molt propera amb els alumnes i els companys amb qui has compartit tants anys de feina. Eixe és un dels motius fonamentals pel qual em vaig decidir i del que tu eres el primer responsable.

Amb la complexitat i la distància que correspon i que ens fa bé, és cert que la nostra relació sempre ha sigut molt permeable a les teues experiències i capacitats com a mestre; en definitiva, a la teua confiança i dedicació cap a una activitat que t’apassiona i et fa feliç. Pense que eixa és la part afectiva de què tant ens parlen ací al Màster i que gràcies a tu he tingut sempre una referència directa per a saber a què es referien.

Vas dir fa poc que estar a una classe és com fer un teatre, on cadascú que hi està present fa un paper, participa com un personatge, d’una manera o una altra. M’agrada pensar en eixos termes i crec que ocorre més a menut i en més llocs dels que ens pensem.

Una besaeta i una abraçada ben forta.

Joan