La meua trajectòria

 

Quan era menut jo volia ser inventor o investigador, crear màquines o fer descobriments que facilitaren la vida a la gent. Pensava que eixes coses només les feien els enginyers i els científics, per això creia que el que havia de fer era estudiar ciències.

No obstant això, en l’ESO vaig començar a tindre dificultats de motivació amb assignatures de ciències com ara Física i Química. En quart de l’ESO em vaig agafar l’optativa de llatí per provar una cosa nova i va resultar ser la meua assignatura favorita. D’aquesta manera, vaig passar per una xicoteta crisi amb les ciències i em vaig plantejar inclús dedicar-me al teatre.

Finalment, un poc per inèrcia però també influït pel desprestigi de les lletres, vaig ingressar en el batxillerat de ciències, això sí, triant l’optativa de francés. De totes les disciplines de ciències que varem estudiar, però, l’única que va despertar interés en mi va ser la genètica, com una cadena de molècules determina què som i les immenses possibilitats de modificar-la. Dedicar-me a la genètica, evidentment, hauria implicat estudiar un munt de coses avorrides de matemàtiques, química i física, així que ho vaig descartar. En canvi, l’única assignatura que em motivava de veritat era Francés. A més a més, vaig participar en l'Olimpíada Lingüística Espanyola de 2017 i vaig disfrutar com mai abans d’eixes hores esbrinant com funcionaven les gramàtiques de llengües remotes.

Ja aclarit que les ciències no eren la meua cosa, vaig decidir dedicar-me a les lletres. Així doncs, em vaig presentar als exàmens de grec i llatí en selectivitat i vaig entrar en Traducció i Interpretació en la Universitat de Granada.

La traducció em va provocar molta frustració, els professors eren molt desmotivadors, l’únic que feien era manar-nos traduir i dir-nos que ho havíem fet malament. Així mateix, ens explicaven que no aconseguiríem faena i que els traductors autònoms tenien condicions de treball molt roïns. I, com que jo he crescut en una família de professors, m’agradaria tindre unes condicions de treball estables i dignes. Vaig acabar la carrera per la insistència de la meua família, però em va costar Déu i ajuda.

Alliberat d’eixe gran pes, vaig tornar al meu objectiu original: la investigació, però esta volta en llengües. Vaig fer un màster de la Universitat de València en Investigació en Llengües i Literatures i vaig gaudir molt a les classes amb tot el que ens contava el professorat. No obstant això, el màster estava pensat per a alumnes de la UV que conegueren el professorat i volgueren continuar la seua línia de recerca encetada en el TFG amb el mateix tutor. Per això, per al TFM vaig haver de triar un tutor que no coneixia i adaptar-me a la seua línia d’investigació, que no m’ha agradat.

Amb tot, al llarg dels anys he descobert que el que més m’agrada és adquirir coneiximent i transmetre’l. El camp que més m’interessa és l’antropologia, qualsevol cosa relacionada amb la cultura humana: menjar, roba, arquitectura, art, rituals i, sobretot, llengües.

I arribem a hui, amb ganes d’instal·lar-me a Alacant de manera independent, amb por de fer el doctorat a la UA i que isca malament com el TFM. Trobe que l’educació secundària és una manera ràpida d’obtindre independència econòmica i que encaixa perfectament amb el que més m’agrada, adquirir i transmetre coneiximent.