Motivació

No soc una persona que ha tingut sempre una vocació clara. Quan ens van fer les xarrades sobre les diferents carreres de la Universitat d’Alacant, no vaig veure ni acabar la d’Estudis Anglesos. Ni tan sols quan vaig acabar Selectivitat tenia clar què volia estudiar, però la literatura i les llengües era el que més m’interessava entre tot el que s’oferia i, com que el valencià i el castellà eren les llengües que més dominava i coneixia, vaig decidir donar-li una segona oportunitat a l’anglès, sense saber que seria la decisió encertada.

‘L’anglès obri moltes portes’, vaig pensar. Durant els 4 anys de carrera sempre he posat l’àmbit turístic en un primer pla i, a la mateixa vegada, he afirmat de totes les maneres que l’educació no era el meu món. Després d’haver ‘provat’ el turisme i el fet d’estar envoltada de mestres, d’una manera o d’altra, se m’han contagiat eixes ganes d’ensenyar. Dos anys després, estic al Màster de Professorat de Secundària amb unes ganes que no he trobat al turisme per poder ensenyar tot el que sé sobre la llengua valenciana i la seua literatura.

Així que, què em motiva?, la resposta és ben general, però ben clara: el valencià en sí; el fet de saber que vivim a un país amb una riquesa històrica, lingüística i cultural que no podem deixar perdre, que hem de donar a conèixer i que em de mantenir viva; el fet de saber que la meua passió per aquest ‘món’ es pot compartir, que la meua motivació es pot contagiar; el voler que vagis on vagis en Espanya, la gent pugui reconèixer d’on vens i, encara que no pugui entendre completament el que dius en valencià, pugui esbrinar el context agafant un parell de paraules, fins adonar-se que, encara que alguns termes siguin molt diferents, no és impossible entendre aquesta llengua, com molts pensen.

Per concloure, m’agradaria destacar que en tot aquest recorregut he après que la vocació és molt important, però que no és l’única motivació ni l’única cosa que defineix el teu futur. Les experiències, les decisions que prens i el que la vida et mostra, acaben definint la teua persona i el teu camí. No tanquem portes mai, no parem d’aprendre.