divendres, 7 d’octubre del 2022

Benvolgut diari:

Benvolgut diari:


Avui he tingut un dia meravellós a classe. Han entregat les notes i he aprovat totes les assignatures. Pensava que filosofia seria la nota més alta però m’he sorprés moltíssim a l’haver comprovat que la nota de valencià era la millor. 


Sempre he aprovat i m’ha semblat fàcil, no sé si serà perquè és la meua llengua materna o perquè, respectivament amb l'assignatura de castellà, pel que fa a la sintaxi, solem fer el mateix. Amb els comentaris de text senc que m’agrada més fer-los en valencià també, em trobe còmoda i sempre resolc les qüestions de forma ràpida i amb un bon argument. Pel que fa a la literatura de la classe de valencià és la meua matèria favorita. Gaudisc escoltant, llegint i estudiant sobre el temari. A les classes estic tan atenta que a vegades no cal ni que estudie el tema a casa perquè he gaudit tant amb l’explicació que ja m`ho sé. 

A aquestes altures del curs ja ens diuen que hem de començar a pensar que volem estudiar a la universitat i jo encara no ho tinc clar, bé, o no ho tenia clar, perquè avui al veure la nota m'he adonat que açò és el que m’agrada.


A la classe d’avui amb la professora de valencià, -eixa dona la qual tots estimem per la seua valentia, el seu caràcter jocós quan toca, la seua forma de renyir-nos amb un “perles” que ja t’anticipa que està enfadada i moltes de les seues actituds a l’aula- m’han fet adonar-me que no imagine un futur sense treballar en valencià.


A aquestes altures pense que la professora, Na Pilar, és un referent per a mi i per als meus companys. Jo la mire i pense que no ens pareixem gens físicament, però en el fons si ens pareixem, ja que les dos defensem el que ens agrada, el que és nostre. Les dos divulguem la llengua, la seua cultura, la seua literatura i la seua història. I per això avui tinc un poc més clar que el que m’agradaria estudiar és el grau de filologia catalana. I no soles això, vull trobar-me-la en un futur, i poder dir-li: “soc el que soc gràcies a tu, gràcies”.


Així que ja veu diari, avui ha sigut un gran dia per a mi. No puc aguantar les ganes d’anar amb l’institut a la jornada de portes obertes de la Universitat d’Alacant. Qui sap? Potser torne més convençuda que mai d’estudiar per a ser professora de valencià.


Atentament, x.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada