CARTA

 Estimats Violeta i Paco, 

Us escric per donar-vos les gràcies pel que heu fet per mi, però com no puc donar-li les gràcies a un sense donar-li-les a l’altre, us les donaré als dos.

Violeta, aquest any és un any especial per a ambdues. Jo emprenc el camí que em vas començar a construir fa ja tants anys, el mateix camí que abandones tu després de tota una vida caminant sobre ell: el camí de l’ensenyament.

Vas aparèixer en la meua vida quan tenia 3 anyets, vas ser el meu primer model a seguir a part de la meua família, la meua primera professora. Vas ser qui em va ensenyar a llegir i escriure, qui em va ensenyar a créixer, i a ser com sóc. Vas tindre un impacte tan fort en mi que puc afirmar que no seria qui sóc sense tu. Però tampoc ho seria sense Paco.

Paco, encara que tu vas aparèixer un poc més tard vas despertar en mi una passió que ara s’ha convertit en la meua vida. Vas ser el meu professor de castellà, però senties una admiració tan gran per les matemàtiques que me la vas transmetre tota sencera. 

Recorde que a vegades, en comptes d’impartir la teua assignatura, ens explicaves coses sobre matemàtiques. Vas ser el primer que ens va introduir els nombres negatius, vas ser el que ens va aficionar a les olimpíades matemàtiques i al pensament lateral. 

Des de ben petita he tingut clar què volia ser quan fòra gran i aquest any, al Màster d’Educació, done l’últim pas per aconseguir-ho. Us done les gràcies pel que vau fer amb mi quan era petita, per motivar-me, ja que si no fòra per vosaltres dos probablement no estaria avui on estic. I és que estic ací per vosaltres, per convertir-me en vosaltres, per continuar el vostre llegat. 

Han passat anys i professors i professores i vosaltres dos continueu sent i sempre sereu els millors professors que he tingut mai, els professors que més han influït en mi. I això és el que vull arribar a ser jo per als meus alumnes. No vull ser la seua professora de matemàtiques, vull ser la seua Violeta i el seu Paco...